dilluns, d’octubre 19, 2009

Síntesis debat 1.5

Ciència, societat i tecnologia com un tot.

La meva participació en el debat ha estat en les carpetes de Relació Ciència- Tecnologia _ Societat i també en la carpeta Neveres fracturades. En total he realitzat quatre intervencions: dues a la carpeta de “Relació CTS”, una a la carpeta de “Neveres fracturades”; i una de síntesi.

En les dues carpetas m’ha tocat defensar la posició de tecnodeterminista, m’ha semblat que moltes vegades no estava d’acord en defensar la meva postura, sobretot en la carpeta de Relació CTS.

Crec que les meves aportacions han estat ben argumentades, des de la meva posició tecnodeterminista, i que el debat sobre Relació CTS ha estat molt productiu per part de tots els participants.

Així doncs, una primer conclusió que trec del debat, és que s’ha partit d’una confrontació entre dos punts de vista molt diferents. La conclusió que en trec jo, és que no hi ha una postura clara sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat. Així doncs, el que realment és important és la interacció que es dóna entre aquests conceptes. No tot és una postura o l’altra, sinó el context on es produeixen aquestes relacions i les interaccions que es produeixen entre elles.

En les meves aportacions al debat, m’ha tocat argumentar i alguna vegada contrargumentar les meves explicacions. A més, amb el programari C-map, he fet dues aportacions gràfiques, la primera i l’última en aquesta síntesis del debat.

Volia també remarcar, que despertar l’esperit crític de nosaltres és una competència, que caldria que també assoleixin els nostres alumnes. El fet d’argumentar i contrargumentar les nostres opinions, de preguntar-nos constantment el Per què...?, la creació de mapes conceptuals... és tot un encert per avançant en el nostre coneixement i aprenentatge de l’assignatura.

També amb l’ajuda de l'article Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia, m’ha servit que tenir més clara les dues postures (socio i tecnodeterminista), a més a més, m’ha ajudat a crear una nova concepció de la relació CTS.

Cal destacar també, que aquest debat no ha tingut res a veure, amb la participació d’anteriors debats que he realitzat a la UOC, ja que la majoria d’aportacions aportaven informació nova, i una nova manera de defensar i explicar les coses.

Jo personalment, destacaria les aportacions de Jordi Cervera ( tecnodeterminista) per la seva claredat i argumentació clara i concisa del seu bàndol; i del bàndol sociodeterminista, m’agradaria destacar a l’Isabel Sabidó, ja que em va ser molt difícil contraargumentar-li la seva aportació.

La meva proposta actual és que s’estableixen relacions d’interdependència entre tecnologia i societat. Tota innovació tecnològica es produeix en un context social i específic, que es veu influenciat per aquesta. Per tant, no es produeix una predominança entre tecnologia o societat, sinó una interacció i influència conjunta.

En conclusió doncs, no tenim ciència, tecnologia i societat per separat, sinó que hem de concebreu com un tot.




Conclusions: 1.3 Mapa conceptual

El desenvolupament de l’activitat ha estat molt enriquidor, no només a nivell de manipulació d’un nou entorn d’aprenentatge ( blog, C-Maptools, debat...) sinó també en la reelaboració de premisses inicials de pensament envers el concepte de CTS.

Així doncs, després de les lectures del mòdul, i del artricle de Domènech i Tirado, he plasmat en el meu mapa conceptual la nova concepció de la relació entre els conceptes de Ciència, Societat, Educació i Tecnologia.

La societat es beneficia dels coneixements adquirits per la ciència, coneixements que produeixen aplicacions pràctiques en la tecnologia, que al mateix temps, permet la seva aplicació en camps diferenciats, com ara el de l’educació. Però al mateix temps, cadascun d’aquests elements pot esdevenir motor de canvi i de progrés de la resta d’elements, de manera que la societat també crea necessitats que obliguen a la ciència a investigar i produir coneixement, o l’educació fa evident necessitats que demanen un avanç de la tecnologia per poder donar resposta a les mateixes

Amb la lectura del mòdul, de Julio Cabero, sorgeixen nous conceptes: la incorporació de les TIC en l’educació i la tecnologia educativa. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge..

L’entorn del programari C-Maptools, també ha contribuït en gran manera a poder organitzar aquests nous coneixements, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers conceptuals, donant com a resultat un aprenentatge tant conceptual com manipulatiu.