diumenge, de desembre 27, 2009

Conclusions finals

L'activitat proposada, en bona mesura, ha provocat processos cognitius superiors (transformació d'informació de fonts diverses -el que ja coneixien i la informació de la que disposen o tenen a l'abast-, comprensió, comparança, elaboració i contrast d'hipòtesi, creativitat,etc.) tot utilitzant les tasques guiades per mi- el procés de l'activitat-, per ajudar als alumnes a organitzar la informació i produir respostes noves.
Es tracta d'una activitat que fomenta l'aprenentatge constructivista dels alumnes, ja que a partir d’una situació problemàtica, es produeix un canvi de model conceptual entre els aprenents sobre com influeixen les nostres accions en el medi ambient que ens envolta.

El meu paper ha estat el d'assumir el rol de guia. La situació d'aprenentatge, els continguts i l'activitat dissenyada són rellevants,s'estimula la construcció del coneixement i no la reproducció. S'afavoreix l'aprenentatge col·laboratiu. L'avaluació està integrada al procés d'ensenyament.

Si realitzo una reflexió final i faig un cop d’ull enrere, ja sigui en la realització de la meva autoavaluació inicial, relació CTS..., puc afirmar que la meva postura ha evolucionat notablement , puc reafirmar que he experimentat un canvi conceptual (em remeto sobretot a la pac 1.3 i al final de la pac 2), tant pel que fa a l’augment en nombre dels conceptes i de relacions que s’estableixen entre ells, així com una reestructuració d’aquests.

També crec que aquest procés encara no ha finalitzat, i no es pot donar per acabat, ja que fins i tot ara encara tinc certs dubtes amb algunes preguntes sobre l’avaluació inicial. És evident que hi ha hagut una petita confrontació, i si se’m permet , necessària per poder experimentar algun canvi de tot el que hem après al llarg de tots els mòduls, participacions en el debat, fòrums... Tampoc puc oblidar la necessitat d’argumentar, de fer explicacions que es sustentin, ben argumentades (Toulmin), o senzillament de realitzar mapes conceptuals que ens ajudin a entrellaçar els conceptes; o les històries compartides amb els companys (una activitat realment enriquidora, que va permetre aprendre dels companys a partir de modelar amb les seves històries), recursos, dubtes i explicacions, recomanacions...

Si comparem les primeres PACs (avaluació inicial, l’informe de síntesis, etc.) i sobretot els diferents mapes conceptuals que hem anat creant en les diferents activitats, queda clar que el model mental ha crescut en nombre de conceptes, d’idees, de les relacions que s’estableixen entre ells, la qual cosa comporta una reestructuració per tal de encaixar aquests nous conceptes i relacions dins del esquema mental de cadascú. Aquesta reestructuració conceptual ha suposat en definitiva un aprenentatge significatiu (actiu, constructiu, col·laboratiu, conversacional, contextualitzat i reflexiu) amb l’ús de noves eines tecnològiques, així com un canvi en les relacions entre conceptes.

Al llarg d'aquesta assignatura s’ha produït un aprenentatge basat en els problemes que t'anaves trobant al llarg de les pràctiques: des de l’índex automàtic, creació de blocs...

Tots aquests problemes s'han anat resolen a través de diferents interaccions amb els companys: fòrum, el blog...; per tant, la construcció ha estat col·laborativa i compartida amb la resta d’alumnes de l’aula. Cal destacar l’esperit crític que ens ha despertat el consultor en nosaltres mateixos, la necessitat de resoldre els problemes que ens anàvem trobant, com a petites dificultats per assolir un aprenentatge més significatiu possible.

Aquestes característiques demostren que la tasca del mestre no és la de proporcionar coneixements, sinó que els coneixements els adquireixen els mateixos alumnes. El mestre ajuda a elaborar, buscar la informació...

A mode de conclusió final puc dir que aquesta assignatura m'ha obert una porta a seguir treballant dia a dia per integrar les TIC dins els processos d'ensenyament aprenentatge d'una manera natural i no com una simple activitat puntual al llarg del curs. Per acabar dir que ha estat una assignatura molt interessant, on crec que 4,5 crèdits són pocs després de veure les pacs i la feina que he realitzat, ja que la feina feta és molta i crec que donar-li tants pocs crèdits és una mica injust.

Notícies projecte

Aquestes són dues de les notícies que els alumnes de l'escola que van realitzar el projecte van buscar i comentar davant la resta de la classe. Són notícies referents al Medi Ambient.

El Períodico de Catalunya
18/11/2009 BALANÇ DELS CANVIS EN LA NETEJA DE BCN
El descontrol entela el nou model de reciclatge de les
escombraries
• Els grisos, de materials no reutilitzables, tenen brossa de tota mena llençada a qualsevol hora
• Els contenidors d’orgànica estan mig buits o amb restes errònies per desinformació i incivisme
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Ampolles i puntes de cigarret dipositats irresponsablement en
contenidors orgànics (de tapa marró) i cartrons i tota mena de
restes llençades massivament als contenidors grisos (destinats
només a les escombraries no reutilitzables). És el trist balanç
dels primers 17 dies de vida del nou model de neteja i recollida
d’escombraries, que està topant per una banda amb la falta
d’informació de part de la població i, sobretot, amb l’alt grau
d’incivisme dels que llencen les escombraries al matí (quan es
recomana fer-ho de 20.00 a 22.00 hores) i no tenen en compte
en cap moment els indicadors de color que estableixen què s’ha
de dipositar en cadascun dels cinc tipus de contenidors
desplegats per la ciutat. Segons l’ajuntament, ja s’han substituït
el 20% dels vells contenidors de Barcelona, cosa que implica
que el mateix percentatge de població té opció d’eliminar les
escombraries orgàniques (menjar, restes de plantes, suros),
malgrat que molt pocs ho fan correctament.
Fonts municipals indiquen que és aviat per fer balanç del nou
sistema, ja que la població encara no està conscienciada. En la
majoria de barris encara no s’ha enviat la informació pertinent,
que es desplega a mesura que es van instal·lant els nous
contenidors. Tot i amb això, una anàlisi no científica portada a
terme per aquest diari en més d’un centenar de receptacles
grisos i marrons (el principal repte per al ciutadà, ja que els
verds, els grocs i els blaus ja funcionaven amb l’anterior
contracte d’escombraries), revela que el grau d’incompliment és
altíssim. No importa la zona.
La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, admet que «no serà
fàcil» implantar els nous hàbits, però confia que de mica en mica
els veïns es familiaritzaran amb el sistema. L’ajuntament
avaluarà la situació al mes de febrer, quan s’hagi completat el
relleu de dipòsits, i prendrà mesures correctores i educatives, si
calgués.
REVISIÓ / En els primers dies d’implantació del nou contracte es
va observar, sobretot, una gran acumulació d’escombraries fora
dels contenidors, senyal de certs problemes en els ajustos de la
recollida, que en moltes zones ha canviat d’empresa operadora.
Amb els dies, aquests problemes s’han anat resolent, però el que no recula és el mal ús de molts contenidors.
Mentre que els selectius tradicionals de vidre, plàstics i cartrons funcionen correctament (només ha canviat el
disseny del receptacle), la substitució dels grisos tradicionals (on es llençava la brossa) per l’actual doble
opció de gris (bolquers, burilles, pols) i marró (orgànic) és la que genera més errors.
En ruta per l’avinguda de Sarrià, on ja fa dies que s’han col·locat els nous, els marrons apareixien dilluns amb
caixes de pizzes i de mercaderies, així com escombraries normals, mentre que als grisos al migdia ja hi havia
moltes bosses d’escombraries comunes (incloses restes de menjar) a rebentar. A la Gran Via des de la plaça
Cerdà a la d’Espanya el panorama era ahir desolador. A les 12.00 els contenidors grisos estaven gairebé
plens en molts casos de cartrons i grans bosses de papers (especialment al davant de La Campana), tot i
disposar de contenidors blaus per a paper al llarg de tota la via i amb espai.
Als marrons s’hi podien trobar escombraries comunes (amb abundància de plàstics), tot i que en molts casos
estaven gairebé buits, cosa que constatava que als veïns encara els costa separar aquesta fracció, encara
que ja disposin de la galleda marró enviada per l’ajuntament (vegeu peça). Però el pitjor era comprovar que
molts dels grisos ja estaven gairebé plens a aquella hora, sobretot a base de cartrons i, encara pitjor, menjar
procedent de fruiteries i botigues pròximes, que ni tan sols es molesten a fer servir la galleda marró.
BOTIGUES I OFICINES // La història es repetia en l’entorn del barri de Sant Antoni, i en ple centre. Als carrers
/ Dimecres nov. 200918


Diari Avui
El reciclatge arrela
Medi Ambient
La recollida selectiva de residus comença a ser un valor assumit pel conjunt dels ciutadans.
Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el
88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge. A més, la
meitat dels enquestats afirmen -per pròpia iniciativa, no per resposta suggerida- que
participen en la recollida selectiva per beneficiar el medi ambient i el 36,3% consideren que
fer-ho és gairebé un compromís ètic.
En el grup reduït de persones que reconeixen que no seleccionen les deixalles, les
justificacions més habituals són la falta d'espai als seus domicilis (24,9%, vegeu requadre),
l'excessiva distància a la qual es troben els contenidors (21,9%), per mandra (16,3%) o
simplement perquè no ho han fet mai (19,8%). En aquest últim apartat s'hi inscriuen
majoritàriament les persones vingudes recentment de fora de Catalunya, sovint procedents
de països on no es fa reciclatge de residus.
Hi ha qui no se'n fia
Només el 2,2% de les persones que no separen els seus residus afirmen que no hi
participen perquè no es fien de l'eficiència del sistema ("després ho tornen a ajuntar tot",
al·leguen).
En l'apartat negatiu dels resultats de l'enquesta -feta a 1.800 persones- s'hi inclou el fet que
siguin els grups de joves els que reconeixen tenir menys compromís amb la recollida
selectiva.
Els enquestats indiquen de forma espontània que els materials que més seleccionen per al
reciclatge són paper i cartró (80,1%), vidre (76,7%) i deixalles orgàniques (60,3). La resta de
residus es mencionen de forma espontània en una proporció menor (piles 18%, aparells
elèctrics 10%, medicaments 9%, oli 3% i roba 0,7%), encara que les xifres de participació
augmenten considerablement quan l'entrevistador suggereix la resposta.
En l'apartat dels residus orgànics, l'aspecte més negatiu és la baixa participació a la ciutat
de Barcelona, només un 57,2%. Per contra, a les comarques de Ponent, el 76,2% de la
població assegura que selecciona els residus orgànics.
Entre els problemes per fer més eficient el sistema de recollida selectiva, l'enquesta mostra
que el 18,5% de ciutadans afirmen que no disposen de contenidors a prop del seu domicili
(el 80,1%, sí que en tenen). Entre els residents en municipis de menys de 10.000 habitants,
el 31,1% dels enquestats es queixen de no tenir contenidors a prop. El mateix problema es
detecta en el 29,9% de ciutadans enquestats a les comarques de Girona.
El 22,9% dels enquestats afirmen estar "poc" informats del sistema de recollida de residus i
l'1,8% "gens". No obstant això, el 80,4% responen correctament quan se'ls pregunta el color
dels contenidors per al reciclatge de vidre (verd) i el 72,2% saben que els contenidors blaus
són per al paper i el cartró

Fotos projecte 2.5






Aquestes imatges són fotografies que vaig dur a terme mentre es realitzava el meu projecte.

Activitat presentació projecte 2.5



Aquesta presentació és un petit exemple de l'activitat que van realitzar els alumnes de Cicle Superior sobre el rerciclatge de les deixalles.