Curs ite modul_4
View more presentations from Pep Andreu.
dilluns, de març 21, 2011
diumenge, de març 20, 2011
dijous, de març 17, 2011
Presentación de mi blog
Este blog, es de utilización para realizar la Licenciatura de Psicopedagogía y tambíen para cursar cursos de formación pemanente.
Además es un blog que permite la discusión entre la utilización de las nuevas tecnologías y las herramientas 2.0 en el mundo educativo.
Además es un blog que permite la discusión entre la utilización de las nuevas tecnologías y las herramientas 2.0 en el mundo educativo.
diumenge, de desembre 27, 2009
Conclusions finals
L'activitat proposada, en bona mesura, ha provocat processos cognitius superiors (transformació d'informació de fonts diverses -el que ja coneixien i la informació de la que disposen o tenen a l'abast-, comprensió, comparança, elaboració i contrast d'hipòtesi, creativitat,etc.) tot utilitzant les tasques guiades per mi- el procés de l'activitat-, per ajudar als alumnes a organitzar la informació i produir respostes noves.
Es tracta d'una activitat que fomenta l'aprenentatge constructivista dels alumnes, ja que a partir d’una situació problemàtica, es produeix un canvi de model conceptual entre els aprenents sobre com influeixen les nostres accions en el medi ambient que ens envolta.
El meu paper ha estat el d'assumir el rol de guia. La situació d'aprenentatge, els continguts i l'activitat dissenyada són rellevants,s'estimula la construcció del coneixement i no la reproducció. S'afavoreix l'aprenentatge col·laboratiu. L'avaluació està integrada al procés d'ensenyament.
Si realitzo una reflexió final i faig un cop d’ull enrere, ja sigui en la realització de la meva autoavaluació inicial, relació CTS..., puc afirmar que la meva postura ha evolucionat notablement , puc reafirmar que he experimentat un canvi conceptual (em remeto sobretot a la pac 1.3 i al final de la pac 2), tant pel que fa a l’augment en nombre dels conceptes i de relacions que s’estableixen entre ells, així com una reestructuració d’aquests.
També crec que aquest procés encara no ha finalitzat, i no es pot donar per acabat, ja que fins i tot ara encara tinc certs dubtes amb algunes preguntes sobre l’avaluació inicial. És evident que hi ha hagut una petita confrontació, i si se’m permet , necessària per poder experimentar algun canvi de tot el que hem après al llarg de tots els mòduls, participacions en el debat, fòrums... Tampoc puc oblidar la necessitat d’argumentar, de fer explicacions que es sustentin, ben argumentades (Toulmin), o senzillament de realitzar mapes conceptuals que ens ajudin a entrellaçar els conceptes; o les històries compartides amb els companys (una activitat realment enriquidora, que va permetre aprendre dels companys a partir de modelar amb les seves històries), recursos, dubtes i explicacions, recomanacions...
A mode de conclusió final puc dir que aquesta assignatura m'ha obert una porta a seguir treballant dia a dia per integrar les TIC dins els processos d'ensenyament aprenentatge d'una manera natural i no com una simple activitat puntual al llarg del curs. Per acabar dir que ha estat una assignatura molt interessant, on crec que 4,5 crèdits són pocs després de veure les pacs i la feina que he realitzat, ja que la feina feta és molta i crec que donar-li tants pocs crèdits és una mica injust.
Notícies projecte
Aquestes són dues de les notícies que els alumnes de l'escola que van realitzar el projecte van buscar i comentar davant la resta de la classe. Són notícies referents al Medi Ambient.
El Períodico de Catalunya
18/11/2009 BALANÇ DELS CANVIS EN LA NETEJA DE BCN
El descontrol entela el nou model de reciclatge de les
escombraries
• Els grisos, de materials no reutilitzables, tenen brossa de tota mena llençada a qualsevol hora
• Els contenidors d’orgànica estan mig buits o amb restes errònies per desinformació i incivisme
PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Ampolles i puntes de cigarret dipositats irresponsablement en
contenidors orgànics (de tapa marró) i cartrons i tota mena de
restes llençades massivament als contenidors grisos (destinats
només a les escombraries no reutilitzables). És el trist balanç
dels primers 17 dies de vida del nou model de neteja i recollida
d’escombraries, que està topant per una banda amb la falta
d’informació de part de la població i, sobretot, amb l’alt grau
d’incivisme dels que llencen les escombraries al matí (quan es
recomana fer-ho de 20.00 a 22.00 hores) i no tenen en compte
en cap moment els indicadors de color que estableixen què s’ha
de dipositar en cadascun dels cinc tipus de contenidors
desplegats per la ciutat. Segons l’ajuntament, ja s’han substituït
el 20% dels vells contenidors de Barcelona, cosa que implica
que el mateix percentatge de població té opció d’eliminar les
escombraries orgàniques (menjar, restes de plantes, suros),
malgrat que molt pocs ho fan correctament.
Fonts municipals indiquen que és aviat per fer balanç del nou
sistema, ja que la població encara no està conscienciada. En la
majoria de barris encara no s’ha enviat la informació pertinent,
que es desplega a mesura que es van instal·lant els nous
contenidors. Tot i amb això, una anàlisi no científica portada a
terme per aquest diari en més d’un centenar de receptacles
grisos i marrons (el principal repte per al ciutadà, ja que els
verds, els grocs i els blaus ja funcionaven amb l’anterior
contracte d’escombraries), revela que el grau d’incompliment és
altíssim. No importa la zona.
La regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, admet que «no serà
fàcil» implantar els nous hàbits, però confia que de mica en mica
els veïns es familiaritzaran amb el sistema. L’ajuntament
avaluarà la situació al mes de febrer, quan s’hagi completat el
relleu de dipòsits, i prendrà mesures correctores i educatives, si
calgués.
REVISIÓ / En els primers dies d’implantació del nou contracte es
va observar, sobretot, una gran acumulació d’escombraries fora
dels contenidors, senyal de certs problemes en els ajustos de la
recollida, que en moltes zones ha canviat d’empresa operadora.
Amb els dies, aquests problemes s’han anat resolent, però el que no recula és el mal ús de molts contenidors.
Mentre que els selectius tradicionals de vidre, plàstics i cartrons funcionen correctament (només ha canviat el
disseny del receptacle), la substitució dels grisos tradicionals (on es llençava la brossa) per l’actual doble
opció de gris (bolquers, burilles, pols) i marró (orgànic) és la que genera més errors.
En ruta per l’avinguda de Sarrià, on ja fa dies que s’han col·locat els nous, els marrons apareixien dilluns amb
caixes de pizzes i de mercaderies, així com escombraries normals, mentre que als grisos al migdia ja hi havia
moltes bosses d’escombraries comunes (incloses restes de menjar) a rebentar. A la Gran Via des de la plaça
Cerdà a la d’Espanya el panorama era ahir desolador. A les 12.00 els contenidors grisos estaven gairebé
plens en molts casos de cartrons i grans bosses de papers (especialment al davant de La Campana), tot i
disposar de contenidors blaus per a paper al llarg de tota la via i amb espai.
Als marrons s’hi podien trobar escombraries comunes (amb abundància de plàstics), tot i que en molts casos
estaven gairebé buits, cosa que constatava que als veïns encara els costa separar aquesta fracció, encara
que ja disposin de la galleda marró enviada per l’ajuntament (vegeu peça). Però el pitjor era comprovar que
molts dels grisos ja estaven gairebé plens a aquella hora, sobretot a base de cartrons i, encara pitjor, menjar
procedent de fruiteries i botigues pròximes, que ni tan sols es molesten a fer servir la galleda marró.
BOTIGUES I OFICINES // La història es repetia en l’entorn del barri de Sant Antoni, i en ple centre. Als carrers
/ Dimecres nov. 200918
Diari Avui
El reciclatge arrela
Medi Ambient
La recollida selectiva de residus comença a ser un valor assumit pel conjunt dels ciutadans.
Segons una àmplia enquesta encarregada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), el
88,5% de la població selecciona els residus domèstic per facilitar-ne el reciclatge. A més, la
meitat dels enquestats afirmen -per pròpia iniciativa, no per resposta suggerida- que
participen en la recollida selectiva per beneficiar el medi ambient i el 36,3% consideren que
fer-ho és gairebé un compromís ètic.
En el grup reduït de persones que reconeixen que no seleccionen les deixalles, les
justificacions més habituals són la falta d'espai als seus domicilis (24,9%, vegeu requadre),
l'excessiva distància a la qual es troben els contenidors (21,9%), per mandra (16,3%) o
simplement perquè no ho han fet mai (19,8%). En aquest últim apartat s'hi inscriuen
majoritàriament les persones vingudes recentment de fora de Catalunya, sovint procedents
de països on no es fa reciclatge de residus.
Hi ha qui no se'n fia
Només el 2,2% de les persones que no separen els seus residus afirmen que no hi
participen perquè no es fien de l'eficiència del sistema ("després ho tornen a ajuntar tot",
al·leguen).
En l'apartat negatiu dels resultats de l'enquesta -feta a 1.800 persones- s'hi inclou el fet que
siguin els grups de joves els que reconeixen tenir menys compromís amb la recollida
selectiva.
Els enquestats indiquen de forma espontània que els materials que més seleccionen per al
reciclatge són paper i cartró (80,1%), vidre (76,7%) i deixalles orgàniques (60,3). La resta de
residus es mencionen de forma espontània en una proporció menor (piles 18%, aparells
elèctrics 10%, medicaments 9%, oli 3% i roba 0,7%), encara que les xifres de participació
augmenten considerablement quan l'entrevistador suggereix la resposta.
En l'apartat dels residus orgànics, l'aspecte més negatiu és la baixa participació a la ciutat
de Barcelona, només un 57,2%. Per contra, a les comarques de Ponent, el 76,2% de la
població assegura que selecciona els residus orgànics.
Entre els problemes per fer més eficient el sistema de recollida selectiva, l'enquesta mostra
que el 18,5% de ciutadans afirmen que no disposen de contenidors a prop del seu domicili
(el 80,1%, sí que en tenen). Entre els residents en municipis de menys de 10.000 habitants,
el 31,1% dels enquestats es queixen de no tenir contenidors a prop. El mateix problema es
detecta en el 29,9% de ciutadans enquestats a les comarques de Girona.
El 22,9% dels enquestats afirmen estar "poc" informats del sistema de recollida de residus i
l'1,8% "gens". No obstant això, el 80,4% responen correctament quan se'ls pregunta el color
dels contenidors per al reciclatge de vidre (verd) i el 72,2% saben que els contenidors blaus
són per al paper i el cartró
Fotos projecte 2.5
Aquestes imatges són fotografies que vaig dur a terme mentre es realitzava el meu projecte.
Activitat presentació projecte 2.5
Aquesta presentació és un petit exemple de l'activitat que van realitzar els alumnes de Cicle Superior sobre el rerciclatge de les deixalles.
dimecres, de novembre 18, 2009
Modelant històries
| Cas 3206 | ||||||
| Fem poesia ! | ||||||
| El mestre tutor de sisè de primària, junt amb la coordinadora d’informàtica i la mestre especialista de música, volen fer una presentació en Power Point d’uns poemes de | ||||||
| Índex | Contingut | Accés al text | ||||
| Context General | ||||||
| Experiència en ensenyament | 5 | --- | ||||
| Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC | Les fa servir a casa i a classe | --- | ||||
| Tipus d’escola | Educació Infantil i Primària pública | www.xtec.cat/ceip-marti-poch/ | ||||
| Localització del centre | Població d’uns 4000 habitants, de | --- | ||||
| Connexió | Internet. Alta velocitat | --- | ||||
| Localització dels recursos tecnològics | Aules d’informàtica, totes les classes estan dotades d’ordinadors i connexió a internet, aula de música, aula d’anglès. | --- | ||||
| Situació sòcio - econòmica dels alumnes | Classe mitja | --- | ||||
| Context de la història o cas | ||||||
| Nivell dels alumnes | 6è Primària | --- | ||||
| Àrea / unitat | Llengua catalana | -- | ||||
| Fites en la història | ||||||
| Activitats planificades a la sessió o unitat | Organitzar informació | -- | ||||
| Nivell d’aprenentatge esperat | Interpretar poemes. | --- | ||||
| Tipus d’activitat | Activitat general amb el grup-classe. | --- | ||||
| Activitats de la història o cas | ||||||
| Tecnologies utilitzades | Presentació Power Point Audacity Reproductor Media | |||||
| Raó per la qual la fa servir | Dominar programari TIC: Audacity, Power Point, buscardors... | |||||
| Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar) | Utilitzar eines ( sons, imatges...) per interpretar els poemes treballats. | --- | ||||
| Dificultats trobades | S’Ha de treballar amb mig grup, ja que no es disposen de 20 ordinadors en l’aula d’informàrica. | --- | ||||
| Ajuda / col·laboració emprada | Amb l’especialista de música i la coordinadora d’informàtica, van realitzar les tasques de gravació del poema, així com la introducció de sons en la presentació. | --- | ||||
| Rol del professor | Orientar els alumnes cap a l’adquisició d’aquestes noves habilitats. | --- | ||||
| Rol de l’estudiant | Explorador, descobrir vocabulari, interpretacions... | --- | ||||
| Resultats | ||||||
| Observacions | Els alumnes realitzen l’activitat requerida, amb més temps del programat. | --- | ||||
| Avaluació de l’aprenentatge | Redacció de la interpretació que cada alumne ha fet del seu poema. | --- | ||||
| Lliçó apresa pel professor | Bon treball interdisciplinar, gràcies en part, a la motivació que desperta la utilització d’eines TIC: | --- | ||||
HISTÒRIA COMPLETA
- Entrevistador: Quants anys ha estat ensenyant?
- Mestre: Aquest és el meu 5è any en l’ensenyament.
-E: I em pot descriure la seva experiència amb la tecnologia. Amb quina freqüència l'utilitzen per a tasques personals, diària, setmanal, mensual?
-M: Jo faig servir l'ordinador molt en la meva vida personal i en la meva vida de treball. Jo ho faig servir a diari. Jo faig servir l'ordinador molt a casa. Jo faig la meva banca en línia. I correu electrònic diari, jo faig servir l'ordinador molt.
-E: Vostè utilitza la informàtica diàriament amb els estudiants?
-M: Sempre que pugui, això intento.
-E: I quin tipus d'escola ens trobem?
-M: És una escola de classe mitja, d’una població d’uns 4000 habitants, d’una sola línia i de titularitat pública.
-E: Té accés a Internet tota l’escola?
-M: Sí, té alta connexió a tota l’escola.
-E: Tens un projecte o activitat que li agradaria descriure per a mi?
-M: Sí És un projecte molt motivador, de caire interdisciplinari entre les àrees de llengua català, música i informàtica.
Fem poesia!
Aquest any, ens visita l’escriptora Lola Casas. Aprofitant la seva visita, i amb l’ajuda dels altres especialistes esmentats, es vol fer una presentació en Power Point, dels poemes treballats; on els alumnes hauran de mostrar la seva interpretació a partir d’imatges que buscaran en diferents buscadors i portals educatius, i a partir d’insertar la seva veu en els diferents poemes, gràcies al programari Audacity.
Els alumnes de 6è ja mostren molt bona capacitat per realitzar la busqueta d’imatges per Internet, així com la utilització del programari Audacity, ja que l’escola disposa d’una dotació de aula de música.
Això és realment molt divertit per treballar. Els nens no només arriben a aprendre el funcionament del Power Point, sinó que també posen en pràctica la captura d’imatges.
Un cop tenen les imatges i el poema escrit dins la diapositiva, els alumnes graven les seves veus i inserien sons amb l’Audacity.
E: Anem a parlar de la presentació de PowerPoint i en els requisits. Com eren les diapositives? Quantes n’hi havia?
-M: Cada diapositiva consistia en el poema escrit, la seva lectura per part d’un alumne incrustada en la diapositiva, així com sons i imatges representatives del poema. Per exemple, si el poema a interpretar parlava de l’aigua, s’insertava el soroll de l’aigua d’un toll, o del mar, entre la lectura del poema.
-E:Va tenir vostè a crear un guió o un pla de treball abans de començar l’activitat?
-M: Sí. Vaig realitzar tasques d’orientació sobre on podien trobar la diferent informació a internet, per tal d’acotar la búsqueda d’imatges, i no trobar-me amb imatges poc adequades a l’edat, ja que internet, hi cap de tot.
-E: Els estudiants treballen de forma independent?
-M: Sí, treballen en grups de dos alumnes, i cada grup va realitzant la tasca de manera independent. El mestre només actua com a supervisor i orientador en grups que s’estiguin allunyant del que realment volem.
-E: Quin tipus de problemes et vas trobar o quan vas haver d'intervenir?
-M: Vaig haver d’intervenir en alguna ocasió, ja que hi havia alumnes que al obrir el seu treball, s’obria com a fitxer de lectura, i no podien realitzar modificacions. També a l’hora de gravar algun so a l’ordinador central, ja que hi havia sons que el reproductor no reconeixia.
-E: Quan va durar aquesta activitat?
Construir models d’experiències és una activitat constructivista que rep el suport efectiu de la tecnologia per aconseguir un aprenentatge significatiu. Per tant hem de ser capaços d’aprendre de les històries que contenen experiències, perquè tal i com deia en la introducció, aprenem a través de les nostres experiències (i la dels altres). Si ens trobem amb una situació problemàtica nova a l’hora de resoldre un problema, aquestes experiències ens ajudaran a resoldre’l a través de l’aplicació que es va dur a terme en aquella experiència.
La realització d’aquesta miniactivitat sobre els models d’experiències ha suposat realitzar una activitat de tipus constructivista respecte l’aprenentatge significatiu. En el cas que vaig poder compartir amb els altres companys i companyes de l’aula, Fem Poesia!, s’ha donat un aprenentatge significatiu recolzat i potenciat amb l’ajuda de les TIC. Però també s’ha donat aprenentatge significatiu vers a nosaltres mateixos com a alumnes.
El fet d’utilitzar una base de dades com KITE va encaminat a crear aprenentatge significatiu, amb l’ajuda que les TIC ens proporcionen a l’hora de cercar històries. En el cas concret de KITE, la base de dades compta amb cercador que permet molt fàcilment, arribar a cercar el nostre cas segons diferents característiques: segons el nivell educatiu dels alumnes, segons l’àrea o assignatura, segons les tecnologies utilitzades... Aquestes històries fan que puguem accedir al nostre coneixement previ, i contrastar els aspectes que puguin esdevenir entre les diferents històries, fins arribar a modelar històries, que en fi era l’activitat proposada. La diversitat d’enfocaments d’un mateix problema, les possibles semblances i també les diferencies entre els casos esdevenen una eina més que potencia l’arribada a un aprenentatge significatiu per tal de resoldre una situació problemàtica.
La base de dades KITE és una riquesa de recursos, que caldrà tenir en compte a partir d’ara. Recursos que prenen forma d’històries i experiències anteriors. Però també cal destacar el fòrum de l’aula, on i gràcies a la comunitat virtual UOC, s’ha produït un intercanvi d’experiències entre els diferents companys de l’aula. Així doncs, les TIC tenen un paper molt important en aquest espai de consulta. Hem utilitzat les TIC per tal d’accedir al coneixement. A més a més, utilitzar un cercador, és una pràctica habitual entre els nostres estudiants, però en el cas de KITE, s’aconsegueix acotar molt la nostra cerca. En definitiva, doncs, la tecnologia juga un paper de suport a la resolució del problema.
Aquesta experiència a contribuït de dues maneres diferents a aconseguir un aprenentatge significatiu:
ü Ha estat una manera real, pràctica de viure el concepte de modelatge d’històries. L’experiència pròpia s’ha reorganitzat i construït a partir d’aquells coneixements que havíem adquirit prèviament. El fet d’escriure una història i compartir-la amb la resta de companys a través del fòrum ha fet que contextualitzéssim la situació que sorgissin dubtes i dificultats a resoldre i que hagin portat a una nova construcció d’aquest concepte.
ü Les històries que podem trobar a la base de dades, esdevenen elements en una base de casos que, en el cas que ens trobéssim en una situació similar, i seguint la línia del raonament basat en casos (RBC) ens podrien ajudar a obtenir informació per ajudar-nos a resoldre un determinat problema, contribuint clarament a un aprenentatge significatiu a partir de les experiències trobades. Els diferents contrastos entre els models diferents, ens poden permetre trobar solucions diferents a un mateix problema.
A mode de conclusió, puc dir que el fet d’haver experimentat en primera persona la construcció de models de les experiències d’altres companys ha estat per a mi un aprenentatge significatiu.
Ha estat un aprenentatge actiu , cercant les històries, seleccionant-les, integrant-les, adaptant la meva tasca docent al que les històries m’havien aportat...
Ha estat també un aprenentatge constructiu, ja que he partit dels meus coneixements previs i, moguda per un interès determinat, he cercat aquelles històries que s’hi apropaven més. Cercar històries d’aquestes característiques és una tasca que es veu clarament afavorida per la presència de bases de casos com ara KITE (considerant com a base de casos també per a la realització d’aquesta tasca la carpeta del fòrum on hem compartit experiències).
Ha estat un aprenentatge col·laboratiu, amb la intervenció dels companys i també del consultor en el seu tauler d’aula, essencial per tal que la construcció de models de les experiències dels altres es pugui dur a terme.
S’ha realitzat un aprenentatge intencional i conversacional, en tant que hi havia un interès, una intenció d’aprendre; i que s’ha desenvolupat en un context de comunicació i intercanvi (fòrum).
S’ha donat un aprenentatge contextualitzat, ja que totes les històries s’emmarquen en un context educatiu i situacional real.
Ha estat un aprenentatge reflexiu, en tant que la reflexió s’ha donat en les diverses fases del procés: a partir de les històries dels companys, a partir del voler integrar-les i a partir de la reflexió que estem fent en aquest moment.
Les TIC han tingut un paper facilitador durant tot aquest procés d’aprenentatge significatiu. El seu ús, tant directe com indirecte (base de dades, cercadors, fòrum, etc) han permès el fet de poder construir nous aprenentatges. És una mostra més de la funció de suport de les TIC en el procés: són mitjans i no finalitats.
Jo crec que com a futurs psicopedagogs i coma mestres, caldria realitzar un replantejament nou d’incorporació del modelatge d’històries en la nostra pràctica docent.
Els models d’experiències seran vistos a partir d’ara com una font d’informació de gran ajuda en la nostra tasca diària per tal de continuar contribuint al plantejament constructivista que pretenem pels nostres alumnes. La diversitat de contextos, d’enfocaments d’un mateix problema, la presència de més o menys lligams, la possibilitat de selecció dels casos, etc. és una oportunitat única per a aprendre significativament a partir de l’experiència d’altres professionals que abans ja han passat per situacions similars.
Per acabar, m’agradaria destacar el fet d’experimentar personalment un aprenentatge significatiu respecte al tema dels models d’experiències. Quan t’atures a pensar i analitzar tot el procés que has seguit per arribar a aquest punt de la tasca, te n’adones que has estat duent a terme un aprenentatge significatiu, que compleix tots aquells principis que ja he citat en punts anteriors.
Un cop realitzada
En aquest cas, personalment, el fet de modelar històries, m'ha conscienciat de la necessitat d'aprendre dels coneixements dels altres, de la seva experiència, de poder buscar llocs de comunicació i intercanvi per poder aprendre de manera col·laborativa; és a dir, hem après tots de tots.
dilluns, de novembre 02, 2009
Canvis en l'avaluació inicial
Gràcies a les preguntes trampa d'en Manel, es pot plasmar el canvi conceptual que he realitzat des de que vaig inicart aquesta assignatura. Amb negreta hi ha els nous resultats, entre parèntesis, les aportacions meves incials.
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: (8) 1
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: (7) 10
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : (10) 7
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: (9) 2
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: (10) 10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: (1) 5
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: (9) 4
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: (3) 9
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: (4) 4
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ( 9 ) 1
dilluns, d’octubre 19, 2009
Síntesis debat 1.5
Ciència, societat i tecnologia com un tot.
La meva participació en el debat ha estat en les carpetes de Relació Ciència- Tecnologia _ Societat i també en la carpeta Neveres fracturades. En total he realitzat quatre intervencions: dues a la carpeta de “Relació CTS”, una a la carpeta de “Neveres fracturades”; i una de síntesi.
En les dues carpetas m’ha tocat defensar la posició de tecnodeterminista, m’ha semblat que moltes vegades no estava d’acord en defensar la meva postura, sobretot en la carpeta de Relació CTS.
Crec que les meves aportacions han estat ben argumentades, des de la meva posició tecnodeterminista, i que el debat sobre Relació CTS ha estat molt productiu per part de tots els participants.
Així doncs, una primer conclusió que trec del debat, és que s’ha partit d’una confrontació entre dos punts de vista molt diferents. La conclusió que en trec jo, és que no hi ha una postura clara sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat. Així doncs, el que realment és important és la interacció que es dóna entre aquests conceptes. No tot és una postura o l’altra, sinó el context on es produeixen aquestes relacions i les interaccions que es produeixen entre elles.
En les meves aportacions al debat, m’ha tocat argumentar i alguna vegada contrargumentar les meves explicacions. A més, amb el programari C-map, he fet dues aportacions gràfiques, la primera i l’última en aquesta síntesis del debat.
Volia també remarcar, que despertar l’esperit crític de nosaltres és una competència, que caldria que també assoleixin els nostres alumnes. El fet d’argumentar i contrargumentar les nostres opinions, de preguntar-nos constantment el Per què...?, la creació de mapes conceptuals... és tot un encert per avançant en el nostre coneixement i aprenentatge de l’assignatura.
També amb l’ajuda de l'article Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia, m’ha servit que tenir més clara les dues postures (socio i tecnodeterminista), a més a més, m’ha ajudat a crear una nova concepció de la relació CTS.
Cal destacar també, que aquest debat no ha tingut res a veure, amb la participació d’anteriors debats que he realitzat a
Jo personalment, destacaria les aportacions de Jordi Cervera ( tecnodeterminista) per la seva claredat i argumentació clara i concisa del seu bàndol; i del bàndol sociodeterminista, m’agradaria destacar a l’Isabel Sabidó, ja que em va ser molt difícil contraargumentar-li la seva aportació.
La meva proposta actual és que s’estableixen relacions d’interdependència entre tecnologia i societat. Tota innovació tecnològica es produeix en un context social i específic, que es veu influenciat per aquesta. Per tant, no es produeix una predominança entre tecnologia o societat, sinó una interacció i influència conjunta.
En conclusió doncs, no tenim ciència, tecnologia i societat per separat, sinó que hem de concebreu com un tot.
Conclusions: 1.3 Mapa conceptual
El desenvolupament de l’activitat ha estat molt enriquidor, no només a nivell de manipulació d’un nou entorn d’aprenentatge ( blog, C-Maptools, debat...) sinó també en la reelaboració de premisses inicials de pensament envers el concepte de CTS.
Així doncs, després de les lectures del mòdul, i del artricle de Domènech i Tirado, he plasmat en el meu mapa conceptual la nova concepció de la relació entre els conceptes de Ciència, Societat, Educació i Tecnologia.
La societat es beneficia dels coneixements adquirits per la ciència, coneixements que produeixen aplicacions pràctiques en la tecnologia, que al mateix temps, permet la seva aplicació en camps diferenciats, com ara el de l’educació. Però al mateix temps, cadascun d’aquests elements pot esdevenir motor de canvi i de progrés de la resta d’elements, de manera que la societat també crea necessitats que obliguen a la ciència a investigar i produir coneixement, o l’educació fa evident necessitats que demanen un avanç de la tecnologia per poder donar resposta a les mateixes
Amb la lectura del mòdul, de Julio Cabero, sorgeixen nous conceptes: la incorporació de les TIC en l’educació i la tecnologia educativa. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge..
L’entorn del programari C-Maptools, també ha contribuït en gran manera a poder organitzar aquests nous coneixements, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers conceptuals, donant com a resultat un aprenentatge tant conceptual com manipulatiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)